POIRE VALLVÉ 

      ORFEÓ GRACIENC
   

     ACTES i CONCERTS 
   Divendres 03-11-2006 

          9 del vespre 
      Auditori de l'Orfeó

          Fotografies

El divendres 3 de novembre de 2006, els cantaires de l'Orfeó Gracienc van organitzar un acte sorpresa per celebrar els 10 anys de direcció de l’Orfeó Gracienc per part de Poire Vallvé. L’acte va comptar amb la participació de familiars i amics del director, i després d’un petit parlament per part dels cantaires, l’homenatjat va ser convidat a dirigir l’Orfeó interpretant cançons compostes o harmonitzades per ell mateix. Després dels obsequis i el parlament de cloenda, tots els presents van ser convidats a compartir una copa de cava al bar de l’Orfeó.

Després d’aquesta introducció, passem a la crònica que ens han fet arribar els companys orfeonistes.

A dos quarts de set de la tarda van començar els preparatius de l’acte amb els cantaires de l’Orfeó que acabaven de guarnir l’auditori per a l’ocasió: un plafó amb la imatge de Poire Vallvé dirigint l’Orfeó, les grades mòbils per al concert, els instruments... Tot plegat eren els darrers retocs de la preparació d’un aniversari que feia força dies que s’havia començat a preparar –des d’abans de l’estiu– en una conxorxa entre els cantaires i els familiars del director per preparar un aniversari del qual ell no havia de sospitar res.

Durant aquests mesos s’havien anat fent tot un seguit de tasques: disseny de materials i programes, contactes discrets amb els convidats, assajos extres i d’amagatotis per preparar les peces que hauria de dirigir…, entre altres.

Cap a dos quarts de nou van començar a arribar els convidats –companys de Poire Vallvé del món de la música, familiars, amics de dins i de fora de l’Orfeó–, tot un seguit de gent que amb molta il·lusió esperaven participar en un acte tan assenyalat. Hi hagué també altra gent que no hi va poder ser present però que va enviar el seu reconeixement al nostre director. L’acte, d’aniversari, no pas d’homenatge, volia tenir un to distès i fugir de formalismes per crear una atmosfera de complicitat entre tots els presents.

Mentre la gent arribava podia signar en un llibre on podien afegir aquella dedicatòria que creguessin oportuna per a Poire Vallvé. Cap a les nou, tothom, els convidats als seus seients i els cantaires de l’Orfeó Gracienc dempeus dalt de l’escenari de l’auditori de la seu social, esperaven l’arribada del protagonista del dia, que empès per la conxorxa de la seva muller havia d’arribar pels volts d’un quart de deu. Sobtava el silenci que aconseguit per fer que el director no s’adonés de res fins que entrés, directament per la porta de l’escenari, a l’auditori. Doncs vet ací que a un quart i cinc tocats, la seva muller, Eulàlia, entrava per una porta i s’afegia als asseguts a la primera fila de l’auditori. Dos minuts després, entrava Poire Vallvé per l’escenari, els llums s’obrien de cop, començaven els aplaudiments, veia el seu Orfeó dempeus a l’escenari, i tot un munt de coneguts a la platea. De fet, segons que va reconèixer ell mateix posteriorment, no es va adonar de què passava; havia descartat, per exemple, el seu aniversari de naixement amb un número rodó perquè ja havia passat feia un parell d’anys, i no va ser fins que va veure el plafó on es podia llegir Poire Vallvé, aniversari, deu anys de direcció de l’Orfeó Gracienc que se’n va adonar. S’havia aconseguit plenament l’objectiu que no pogués sospitar en cap moment la realització d’aquest acte.

Després d’uns minuts d’astorament per part seva i d’aplaudiments per part de tots el assistents, un cantaire va començar a explicar-li quin era el motiu de tot allò i el va convidar a seure dalt de l’escenari per recuperar-se de l’ensurt i per l’emotivitat que sense cap mena de dubte es produiria. Tot seguit, començà una glossa de les qualitats artístiques i humanes de Poire Vallvé, amb tocs d’humor i d’anècdotes dels 10 anys de direcció. És veritat que l’escrit no volia tenir un to d’homenatge, però en algun moment el va prendre per la singularitat del personatge: Poire Vallvé és una persona que entén la direcció com una relació musical i humana amb els cantaires, i això li fa projectar de manera explícita les seves qualitats com a persona. Tot plegat feia pujar de tant en tant el to de la glossa. Cal dir també que la complicitat dels assistents, mentre es feia la descripció, va ser molt reeixida. De la mateixa manera, es van llegir un parell d’aportacions d’amics que, tot i no poder-hi ser presents, li havien enviat unes paraules i que els cantaires van voler compartir amb tots el presents. Però l’acte no s’havia pas acabat: els cantaires van lliurar al seu director dos objectes –un diapasó i la seva carpeta– perquè parlés de la millor manera que sap fer: a l’escenari dirigint. Dirigint un repertori de peces seves –ell mateix va explicar l’origen de cadascuna– que els cantaires amb l’ajuda d’Esther Palacios havien preparat en un parell d’assaigs als quals també s’havien afegit Jaume Subias, Joan Artés i Pablo Larraz amb un acompanyament instrumental per algunes de les peces. Per tot això, cal assenyalar que hi havia acompanyaments –i estrenes també– que el director no havia treballat mai amb els implicats i que tot plegat tenia un punt d’improvisació que féu que el resultat fos, simplement, esplèndid.

Després de les cançons, Poire Vallvé, de manera espontània, va voler dedicar a tots els assistents unes paraules que van fer pujar el to d’emotivitat. Però l’acte encara no s’havia acabat. Hi va haver temps per fer pujar la seva dona Eulàlia a l’escenari, on se li va lliurar un ram de flors per la implicació tan intensa que havia tingut en la celebració de l’aniversari. Tot seguit, els cantaires van encendre una espelma, i amb la resta del públic van entonar la cançó Moltes felicitats. Rere les espelmes venien els regals. A part d’aquells que encara s’estan elaborant –el llibre de signatures i dedicatòries amb fotografies dels 10 anys i de l’acte en qüestió– se li fer a mans en aquell moment una peça de ceràmica amb una dedicatòria. Com a cloenda de l’acte, Josefina Altés, presidenta del Consell Directiu de la Fundació Orfeó Gracienc i representant també del president del Patronat de l’entitat, Francesc Miñana, li va dedicar unes paraules i va convidar tots els assistents a beure una copa de cava.

Les vivències posteriors, amb la retrobada de Poire Vallvé amb els seus amics i familiars presents, ja formen part del record íntim de cada persona, però segur que va ser un acte que tothom recordarà per la senzillesa, l’espontaneïtat i la calidesa que tots els presents varen rebre i donar davant d’una persona que més enllà de dirigir l’Orfeó Gracienc reflecteix perfectament les seves qualitats com a persona en el seu treball musical diari. Que aquestes ratlles serveixin de reconeixement a la seva persona, i ja de passada, si voleu saber més coses sobre l'Orfeó Gracienc i el seu director podeu visitar www.orfeogracienc.cat 

Moltes gràcies, Poire, i que ens puguis acompanyar molts anys.

Cantaires de l'Orfeó Gracienc

                       Currículum d'en Poire Vallvé i Cordomí