L'Orfeó Gracienc va ser fundat l'any 1904 pel mestre Joan Balcells.

El primer concert ofert per l'Orfeó va ser el diumenge 15 de maig de 1904, en un acte benèfic amb la resta de cors de Gràcia.

Des de la seva fundació, l'activitat d'aquesta entitat coral va ser molt intensa, prodigant els seus concerts i estrenant gran nombre d'obres, principalment del mestre Enric Morera, que han passat a formar part del repertori habitual dels orfeons i corals de Catalunya.

Entre altres, els mestres Pau Casals i Joan i Ricard Lamote de Grignon estrenaren les seves obres amb col.laboració de l'Orfeó Gracienc, i a partir de l'any 1925 va ser aquesta institució coral la que va col.laborar repetidament en els concerts de l'Orquestra Pau Casals.

L'any 1934 tingué lloc, al Palau de la Música Catalana, la primera audició a Espanya de la Simfonia dels Salms, interpretant la part coral el nostre Orfeó dirigit pel mateix Igor Strawinsky.

L'any 1945 va fer-se càrrec de la direcció de l'Orfeó Gracienc el mestre Antoni Pérez i Simó, el qual va continuar la trajectòria del seu fundador després de l'aturada forçosa a causa de la Guerra Civil.

Figuren en el repertori de l'Orfeó, a més d'obres corals de polifonia clàssica, religiosa i profana, cançons populars, obres originals d'autors contemporanis i nombroses audicions d'obres simfònico-corals dels grans mestres universals: la Novena Simfonia de Beethoven, Les Beatituds de César Franck, el Psalmus Hungarius de Kodály, La Damnació de Faust de Berlioz, El Messies de Haendel, La Creació de Haydn, La Passió de Nostre Senyor Jesucrist segons Sant Joan de Bach, Goyescas de Granados, Enigmes de Ricard Lamote, el Rèquiem Alemany de Brahms, Parsifal de Wagner (representat al Liceu), etc.

L'any 1969 l'Orfeó va participar en el XVIIè Concurs Polifònic Internacional d'Arezzo (Itàlia), i va aconseguir, amb gran èxit, situar-se entre els primers classificats de la categoria.

L'Orfeó Gracienc van estrenar la Cantata Catalana, composada pel seu director, Antoni Pérez i Simó, al Palau de la Música el 7 d'octubre de 1971.

El 1986 la Generalitat de Catalunya otorgà la Creu de Sant Jordi a l'Orfeó Gracienc com a reconeixement a la tasca efectuada tant per la secció coral, com per les altres seccions de l'entitat.

L'any 1988 el mestre Poire Vallvé es fa càrrec de la direcció dels Cors Infantil i Juvenil, i l'any 1991 esdevé sots-director de l'Orfeó. El 5 de novembre de 1996 és nomenat director de l'Orfeó Gracienc, càrrec que ocupa actualment.

L'Orfeó Gracienc ha estat dirigit, entre d'altres, pels prestigiosos mestres Kurt Shinler, Groce Spinelli, Oscar Fried, Clemens Kraus, Egor Pollac, Etic Kreiber, Héctor Villalobos, Géorge Sebastian, Eduard Toldrà, Antoni Ros Marbà, Rafael Ferrer, Edmon Colomer, Albert Blancafort, etc., a més dels ja nomenats anteriorment.

També ha actuat a les principals poblacions de Catalunya i a Madrid, Saragossa, Toledo, Santiago de Compostela, València, Alacant, Benidorm, Mallorca, Menorca, Principat d'Andorra, etc. Ha viatjat i actuat a diversos països europeus, com ara França, Itàlia, Àustria, Ciutat del Vaticà, Alemanya i Holanda.

L'Orfeó Gracienc té enregistrats 28 discs amb les especialitats del seu repertori.

L'Orfeó actuà, tot commemorant el seu 90è aniversari, el dia 13 de novembre de 1994 al Palau de la Música Catalana interpretant el Glòria de Vivaldi, els Valsos Amorosos de J.Brahms i el Magnificat de Cimarrosa.

També va actuar dins aquest bell marc el 27 d'octubre de 1996 interpretant la Cantata El Mar, d'Antoni Pérez i Simó, en commemoració dels 50 anys de la seva direcció al davant de l'Orfeó. En aquest acte hi van participar cantaires de totes les edats, i va propiciar l'emocionat retrobament d'antics cantaires units per sempre la seva estima envers l'Orfeó i el seu mestre director durant cinquanta anys.

Durant els ultims quatre anys hem interpretat, entre d'altres, Dido & Aeneas de Henry Purcell, juntament amb l'Orquestra Accademia de Barcelona (en motiu del tricentenari de la mort del compositor anglès), L'Aire Daurat de Ricard Lamote, la Cantata de Nadal d'Antoni Pérez i Simó, i hem enregistrat per Catalunya Música la Missa número 6, de les Catedrals de Charles Gounod.

Treballem amb un ampli ventall d'obres, ja siguin de caire religiós o popular, a capella, amb orgue o petita orquestra, d'autors catalans i estrangers, incloent-hi música del renaixement, barroca, romàntica o contemporània.

Darrerament hem actuat en diverses ocasions al Saló del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, al Monastir de Pedralbes (Museu Thyssen-Bornemisza) i al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya. En aquests, com en d'altres llocs, hem col.laborat amb tot tipus d'entitats i institucions.

L'estiu de 1998 vàrem tenir l'ocasió de contribuir al concert del 10è aniversari de la Fundació Josep Carreras per la Lluita contra la Leucèmia en el concert celebrat el 28 de juliol a l'Avinguda de Maria Cristina de Barcelona, juntament amb la Coral Sant Jordi, l'Orquestra Internacional d'Itàlia i el mundialment conegut tenor català.

En el curs 1998-1999 vam celebrar diversos concerts, entre d'altres un a El Vendrell, homenatge al mestre Pau Casals, un en commemoració dels 25 anys de la coral Espinavessa de Reus, els tradicionals concerts de Nadal a la nostra seu i el Concert de Cap d'Any el dia 1 de gener a la Catedral.

Conjuntament amb l'Esbart de Dansaires de l'Orfeó Gracienc varem participar en la inauguració de la restauració de la façana de l'esglèsia dels "Josepets", on vàrem tornar el 18 de juny per la presentació de L'Orquestra de Cambra Vila de Gràcia, amb obres de Vivaldi i Haendel.

També hem aportat el nostre gra de sorra en la celebració del centenari del Futbol Club Barcelona, actuant a l'espai televisiu "Aquest any cent" i recuperant l'himne que l'Orfeó Gracienc va estrenar el 25 de febrer del 1923 al camp de les Corts, i participant a la "Nit de l'Esport" del Mundo Deportivo amb el mateix motiu.

El concert més important d'aquell curs va ser el que vam fer (juntament amb els Cors Infantil i Juvenil, solistes i orquestra) a L'Auditori de Barcelona en ocasió del 95 aniversari de la creació de l'Orfeó pel Mestre Joan Balcells, on hem presentat obres de Cererols, Casanoves, Purcell, Haendel i obres populars catalanes armonitzades per Neil Cowley.

En el curs 98-99 també hem participat com a cor pilot en un curs de direcció i hem iniciat la organització d'un seguit de tallers i cursets adreçats a cantaires, directors i a mestres de música per aprofundir sobre els diversos estils que podem abarcar: Sense anar més lluny La música popular catalana impartit per A. Pérez i Simó, Gospels i Espirituals Negres pel grup Black & White Gospel Singers, o L'Escola Montserratina impartit per Jordi Cases.

Pel curs 1999-2000 vam participar al Teatre Nacional de Catalunya en els actes de la primera promoció de la Fundació EMI (adscrita a l'Institut Químic de Sarrià), i vam fer els tradicionals concerts de cap d'any a la Catedral de Barcelona i de Santa Eulàlia al saló del Consell de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

A l'estiu del 2000, vam fer un recorregut per l'oest d'Alemanya (Luxemburg, Bonn i Colònia) portant una repertori de música catalana des dels seus origens, passant per la música tradicional fins a música d'autor, més moderna.

Per a celebrar el 250 aniversari de la mort de J.S.Bach, vam realitzar un projecte que incloia diverses activitats incloent un curs-conferència i la interpretació del motet Jesu Meine Freude i altres obres seves.

El punts culminants d'aquest projecte van ser els concerts a Santa Maria del Pi i més tard a la Capella de Santa Àgata el 10 de gener de 2002, on a més a més de Jesu Meine Freude vam interpretar Regina Coeli de Joan Cererols, O Sing Unto The Lord de H. Purcell, Let Thy Hand be Strengthened de G.F.Haendel i dos petits motets de Bach, Nun Komm i Meine Tage.

A partir d'aleshores el repte va ser la preparació d'una sèrie de concerts amb el Cor Quodlibet de Molins de Rei i l'Orquestra de Cervera amb la Cantique de Jean Racine i el Requiem de Gabriel Fauré com a peces més emblemàtiques.

A finals de l'any 2002, l'Orfeó comença els preparatius per a celebrar el centenari de la seva creació, així, ja en el 2003, prepara el repertori per varis concerts entre ells la participació al cicle Maig Coral del Barcelonès, on presenta les Tres Cançons de Charles d'Órleans (Debussy) i les Lletanies a la Verge Negre (Poulenc), o la participació a la missa de Festa Major de Terrassa (amb la Missa de les Catedrals de Gounod).

A cavall els anys 2004 i 2005 l'Orfeó celebra els actes del seu centenari dins del quals - i de forma simultània amb el Magnificat de Bach, l'Àmbit de tots els àmbits i La Ciutat Oculta - presenta diversos espectacles que combinen arts com el cant coral, la música instrumental i la poesia, entre els quals cal destacar el Viatge per la Mediterrània, amb un recorregut per les cultures del mare nostrum, el qual vàrem estrenar per les festes de la Mercè del 2004 a la Plaça del Rei de Barcelona, amb un recorregut per les cultures del mare nostrum, i les Nadales del món. Durant el 2005 diversos d'aquests repertoris es presenten en diversos espais emblemàtics com ara el Palau de la Música Catalana, la Sala L'Espai, el Cosmocaixa, la Plaça de Catalunya per Sant Jordi, entre d'altres. El 12 de juny tanquem els actes de celebració del centenari de l'Orfeó Gracienc interpretant el Magnificat de Bach. 

Però no tenint-ne prou amb tot això també programen un intercanvi amb el Cor d'Oñati (País Basc) on fem un concert i gaudim d'una acollida i unes ganes de cantar que ens esperonen. 

La tardor del 2005 ens retrobem amb els nostres amics del Grup Coral Quodlibet de Molins de Rei per cantar plegats en el seu concert de festa Major amb La Ciutat Oculta. Cap a finals d'any i principis de 2006 interpretem dues vegades més el Rèquiem de Fauré en concerts d'homenatge i recordatori molt sentits per tots. Seguint amb un altre homenatge, no podem oblidar el que dedicàrem al gener d'aquell any a qui fou el Mestre Director de l'Orfeó Gracienc, Antoni Pérez i Simó, en complir-se un any del seu traspàs. 

Però com que ens toca continuar endavant, novament fem un concert en motiu del Maig Coral de la delegació del Barcelonès de la FCEC, aquesta vegada a l'auditori Winterthur. 

L'any 2006, l'Ajuntament de Barcelona entrega de forma  oficial, a l'Orfeó Gracienc,  la Medalla d'Or de la Ciutat per la nostra història centenària de cant coral i per les diverses activitats que es desenvolupen a l'entitat. 

Després, el 17 de juny, al teatre Grec de Barcelona, cantem la 9a Simfonia de Beethoven recordant uns fets i un concert que 70 anys enrera no es va poder fer per l'esclat de la guerra civil. Era el 18 de juliol de 1936 quan Pau Casals, la seva orquestra i  l'Orfeó Gracienc estaven fent l'assaig general de la 9a i el mestre Pau Casals va comunicar als cantaires que no es podria fer el concert tot  afegint "Germans, Déu sap quan ens tornarem a veure. Aneu a casa i que tots tingueu bona sort". Ara hem fet aquest concert com a record i homenatge a uns fets i a unes persones que van patir una de les pitjors desgràcies, una guerra civil.